|
MUSEU ARQUEOLÒGIC DE NOVELDA
El Museu Arqueològic Municipal, es troba ubicat en la segona planta la Casa de Cultura, situada al carrer Jaume II, 3. El Museu disposa d'una sala d'exposició, sala per a activitats didàctiques, oficina de direcció, i biblioteca especialitzada. HORARI DE VISTES: De dilluns a divendres de 10 a 14 hores Dissabtes de 10 a 13 hores Vesprades: dimarts i dijous de 17 a 19 hores Diumenges i festius tancat. Entrada gratuïta. Telèfon de contacte: 965 60 46 50 E-mail: arqueología@novelda.net ALTRES SERVICIS DEL MUSEU: Visites guiades per a grups escolars i associacions culturals, prèvia cita. Visites guiades pel nucli antic per a grups escolars i associacions culturals, prèvia cita. Sala d'activitats didàctiques. Biblioteca especialitzada. Laboratori. Visites guiades al Castell de la Mola, per a grups escolars, prèvia cita. CONTINGUT: És interessant recórrer la sala d'exposició del Museu, perquè això ens permetrà conéixer l'evolució històrica de les gents que han ocupat i viscut a la vall de Novelda des de la Prehistòria fins a l'edat Moderna. Les primeres comunitats humanes que van ocupar les terres de la vall mitjana del Vinalopó se situen en època Prehistòrica, durant el Paleolític, període en què l'home viu a l'aire lliure, en abrics o coves, sent la seua principal activitat la recol?lecció i la caça. Serà en el període Neolític, V-IV mil?lenni a.C., quan es localitzen en les terrasses del Vinalopó les primeres comunitats agràries i ramaderes, sent important els aixovars ceràmics exposats en el Museu corresponent a l'Edat del Bronze. També la Cultura Ibèrica es troba documentada a la vall de Novelda. El seu territori i gents foren posteriorment romanitzades com ho testimonien els materials arqueològics trobats i exposats. Especial atenció mereixen els objectes quotidians utilitzats per les gents que vivien a Novelda durant el període islàmic i baix medieval cristià, amb l'existència de dues comunitats, la cristiana al Castell de la Mola i la mudèjar a Novelda durant els segles XIV-XVI. Finalitzant el recorregut de la sala d'exposició amb la visualització dels aixovars ceràmics corresponent a època moderna segles XVII-XIX. ELS FONS: Paleolític: Les primeres comunitats humanes que van habitar les nostres terres poden ser observades a través de les restes materials trobades en els seus assentaments a les coves i a l'aire lliure, com en el cas dels materials procedents de les terrasses de la Temerosa i la Coca, ambdues situades als marges del Vinalopó i corresponents al període conegut com Musteriense. Neolític: Les troballes arqueològiques ens evidencien l'assentament de les primeres comunitats agrícoles i ramaderes a la vall de Novelda cap al V mil?lenni a. C. Concretament en la partida de Ledua, situada al marge esquerre del riu Vinalopó, assentament en pla que ens ha proporcionat com a objecte més significatiu un vas amb decoració incisa i impresa. Eneolític: En el transcurs del III mil?lenni a. C., el més característic de la cultura Eneolítica són els soterraments localitzats a coves, realitzats de forma col?lectiva i acompanyats d'aixovars funeraris, formats per ceràmiques, destrals polides, punxons d'os, puntes de fletxa i làmines de sílex, com mostren els materials trobats a les Coves de la Serreta Llarga i Coves de la Mola. Edat del Bronze: El pas cap a les societats metal?lúrgiques, trànsit del III al II mil?lenni a. C., conegut culturalment com Campaniforme de Transició, esta també, documentat en esta àrea del Vinalopó, en el jaciment del Tabaia (Asp). En este moment l'home establix el seu lloc d'hàbitat en zones de peu de muntanya i en altura, factor este que serà característic de l'Edat del Bronze, que es desenvolupa durant tot el II mil?lenni a.C. Les seues activitats se centraven en el desenvolupament de l'agricultura (cereals i llegums) i la metal?lúrgia del bronze. Els assentaments adscrits a esta cultura es localitzen en el Tabaia i l'Alforna (Asp), el Puntal del Bartolo, Montagut, el Zambo a Novelda. D'estos jaciments procedixen un conjunt important de materials com, ceràmiques fetes a mà, amb gran varietat de formes, dents de falç, punyals i puntes de fletxa de bronze. Cultura Ibèrica: La població indígena assentada a l'àrea del litoral Mediterrani, rep la influència dels pobles del Mediterrani Oriental com fenicis, grecs i cartaginesos a través del seu contacte comercial, influenciant decisivament en la formació de la Cultura Ibèrica que es desenvolupa entre els segles VI-I a.C. Constituint una societat plenament jerarquitzada, detectada a través dels seus aixovars funeraris. Els seus poblats es localitzen tant en turons elevats com en zones planes amb un elaborat sistema urbanístic. A la vall de Novelda el poblament ibèric s?ha localitzat a la zona del Campet, en les terrasses formades pel riu Vinalopó. De la necròpolis de la Regalíssia procedixen els rics aixovars funeraris que s'exposen al Museu, com falcates de ferro, terracotes, fíbules de bronze, gots ceràmics grecs, etc. No faltant els aixovars de ceràmica domèstica amb decoració pintada amb motius geomètrics, vegetals i zoomorfs. Cultura Romana: En el trànsit entre els segles II- I a. C., es desenvolupa la romanització de la vall del Vinalopó, a través de les Vil?les rústiques, la població de les quals es dedicava a l'explotació de les terres de cultiu. El museu exposa un conjunt representatiu de terra sigillata, monedes, ceràmica comuna, pesos de teler, entre altres peces. La Cultura Islàmica: L'arribada dels musulmans a la Península Ibèrica afavorix l'assentament de noves comunitats rurals a la vall mitjana del Vinalopó entre els segles IX-XII. Es localitzen assentaments en altura com el Zambo, on s'han trobat ceràmiques i objectes metàl?lics molt significatius. En ple desenvolupament del Califat Omeia, segles X-XI, es documenta l'existència de població dispersa amb l'ocupació de la vall de Novelda i del turó de la Mola com a punt de visió estratègica. La presència dels Almohades en el segle XII, provoca la construcció d'un sistema de fortaleses dominant les vies de comunicació. A este període correspon la construcció del Castell de la Mola. Les excavacions realitzades a l'interior del recinte, han proporcionat ceràmiques de diversos tipus, junt amb objectes de vidre i ornaments de bronze. Època Medieval: La conquesta cristiana del Castell de la Mola i de la vall de Novelda a mitjan segle XIII, deixa la seua empremta en els aixovars domèstics utilitzats per la població ací assentada. Com a mostra, les ceràmiques exposades com escudelles de ceràmica fina daurada, olles vidriades o gerretes pintades en manganés, corresponents als segles XIV-XVI. La Vila Medieval i Moderna: Les diverses intervencions arqueològiques en el nucli urbà de la ciutat, ens permeten conéixer la trama urbana de la Novelda medieval amb els seus cementeris, així com els objectes utilitzats en la seua vida quotidiana com són els plats de ceràmica fina decorats en blau cobalt, gerres i plats vidriats, gerretes, monedes, etc. Els retaules ceràmics de tema devocional completen les col?leccions exposades en el museu. |
