Camí de Santiago a Novelda

Quan es parla del Camí de Santiago , moltes vegades es pensa tan sols en el Camí Francés, però camins hi ha tants com pelegrins que els realitzen.

És il·lògic pensar que els pelegrins que van partir des de les terres de la província d'Alacant cap a Santiago de Compostel·la entre els segles XIII i XIX anaren a Roncesvalles a iniciar el seu Camí com se sol fer hui en dia. Els pelegrins iniciaven el Camí des de la porta de sa casa i això és el que s'ha pretés que torne a ocórrer en reobrir estos antics Camins fins hui oblidats en la memòria dels alacantins. Estos Camins són, el Camí del Sud-Est i la Ruta de la Llana.

El Mateix passa amb els Camins que s'han reobert i marcat que s'indica en este tríptic, s'ha obert un Camí principal però els pelegrins poden unir-se a este en qualsevol punt del Camí.

En les poblacions que s'han estudiat al llarg del Camí descrit, s'han trobat nombrosos vestigis compostel·lans.

Hi ha o hi ha hagut esglésies i ermites sota l'advocació de l'apòstol Santiago a Alacant Monfort i Villena. Va haver-hi Confraries sota la seua advocació a Alacant, Monfort i Villena. Va ser patró de Montfort fins mitjan del segle XIX. Se celebraven festes amb processó en el seu honor a Alacant i Montfort. Va haver-hi hospitals d'acollida a pelegrins a Alacant, Montfort, Novelda, Elda, Sax i Villena, així com en les poblacions per on continua tant a Yecla (Múrcia), Camí del Sud-est, com a Almansa (Albacete) la Ruta de la Llana.

Quan s'investiga sobre l'hospital de Montfort trobem un document molt gràfic que ens diu: "Considerando el Iltmo. Sr. Dn. Josef Estevan, Obispo de Oriha., la falta grande q. hacia en esta Real Universidad de Monforte un Hospital, para q. en él se curasen sus enfermos hijos, y vecinos, q. en aquellos tiempos los había en gran numero; y juntamte. se Recogiesen en sala separada los transeúntes Mendigos, y peregrinos q. pasaban á visitar frequentemente el Cuerpo del Sto. Apóstol Santiago a Compostela, con Consulta del Real y Supremo Consejo en el año de 1594,...".

Pelegrí, ara que el teu que seguiràs els passos que van seguir els nostres avantpassats tan sols ens queda desitjar-te que tingues UN BON CAMÍ.

D'ALACANT A NOVELDA

Eixim des de la parròquia de Santa Maria, on esta situat el km 0. Pels seus carrers i avingudes ens dirigim fins al cementeri. Des d'ací ja comencem a veure les fletxes grogues.

Ens dirigim cap a la serra de Fontcalent, als peus d'esta es troben les ruïnes de l'ermita de Santa Rosa de Lima. Voregem la serra per la dreta i ens dirigim cap al Rebolledo, passant per darrere de l'ermita del Carme.

Continuem cap a l'Alcoraia, creuem una carretera. Caminarem uns km. Per un bon camí, després una estreta senda que prop de la serra de les Àguiles torna a eixamplar-se. Pugem per la carretera a la Cova de Sant Pasqual. A més de la Cova on es refugiava el sant, veurem una gran imatge d'este i una creu, monument dedicat al Camí de Sant Jaume.

Iniciem la baixada cap a Orito per la 'senda del Sant'. A Orito passem junt amb el convent de franciscans, on es troba la imatge de la Mare de Déu més xicoteta del món.

Ens dirigim cap a Monfort, passant junt amb l'ermita de l'Aparició. Després de passar davall l'autovia entrem a Montfort junt al cementeri.

Eixim d'esta ciutat pel Camí Vell de Novelda o del Fondonet. Entrem a Novelda creuant el pont sobre el riu Vinalopó.

DE NOVELDA A VILLENA.

Eixim de Novelda amb direcció al Castell i al Santuari. Als peus d'ambdós seguim pel camí paral·lel al riu Vinalopó, per este tram passava l'antiga Via Augusta romana. Després de passar davall les vies del tren creuem el riu i el seguim per la vora oposada fins a arribar al final d'un polígon industrial on tornem a creuar el riu per a entrar un poc més avant a Elda.

En l'interior d'Elda passarem junt amb l'ermita de Sant Crispí. Creuarem el riu pel pont que hi ha als peus del castell seguirem este carrer-carretera fins a la cima del Portitxol, ací agafarem una senda que ens conduïx a la carretera de nou. A uns 300 m d'haver-nos incorporat a la carretera agafarem un camí a la nostra dreta que ens conduïx al riu. Seguint el camí junt amb el riu, primer per l'esquerra i després de creuar el gual per la dreta arribem a Sax.

A l'eixida de Sax, just abans de creuar el riu, agafarem la carretereta primer a l'esquerra i després a la dreta cap a la Colònia de Santa Eulàlia. Passem per darrere de l'ermita i seguint el camí que portem un poc més avant passem sobre l'actual llit del riu Vinalopó, un poc més avant creuarem l'antic llit. Per bons Camins arribem a Villena.

Des de Villena hi ha dos camins que s'ha de seguir, el Camí del Sud-Est o Camí Alacantí i la Ruta de la Llana.

www.encaminodesdealicante.org

Sender PRV-311 

Amb l'ànim de fomentar l'atractiu turístic del municipi, basat en una activitat complementària respectuosa amb el medi ambient com és el senderisme, Novelda ha creat el PRV-311.

Des de la Plaça de la Magdalena 247 m, al nord de Novelda, començarem a caminar pel passeig dels Molins, coincident amb la carretera que conduïx al Castell de la Mola. Al cap d'1 km de marxa, i sobrepassats dos xalets de singular arquitectura, abandonarem l'asfalt, seguint per la dreta un camí que, creuant el riu Vinalopó, ens conduirà fins a les primeres edificacions del caseriu de laTeulera (250 m.) (1,65 km.) (20’).

En este punt refusarem el camí que ascendix a la Teulera i al barri de l'Estació. Haurem de girar a l'esquerra (NO) per a continuar paral·lels al riu, pel seu marge esquerre, donant vistes enfront de nosaltres a una bonica perspectiva del turó i Castell de la Mola. Als pocs minuts de marxa, a l'altura del Barranquet dels Baladres, podrem divisar a la nostra dreta, molt pròxim i en el seu mateix llit, un interessant i rústic pont de maçoneria que presenta tres irregulars i toscos ulls. L'obra sosté dues sèquies; una és la primitiva, per a la que es va construir l'aqüeducte; la segona, paral·lela, va ser alçada molts anys més tard, Com ho demostren els materials que està feta.

Prosseguint la marxa apreciarem que esta zona de ribera presenta unes característiques mediambientals pròpies, desenvolupant-se espècies halòfiles com Sarcocornia i Salicornia, a més d'altres que toleren el medi salí, especialment abunda Tamarix i Limonium entre altres... Entre la variada avifauna és freqüent la presència de camallongues, garsetes i gavines,que busquen aliment als aiguamolls del llit.

D'este mode confluirem en el camí procedent de la Teulera pel paratge d'Alcaidies, a l'altura d'un aqüeducte que creua transversalment l'ample llit del riu. Es tracta de l'aqüeducte del Rec de Ledua, antiquíssima construcció que va ser alçada en el seu dia per a augmentar les terres de regadiu del marge esquerre del riu. En els seus orígens dit aqüeducte es va construir amb pilars i taules de fusta, però les successives avingudes i riuades de la rambla, així com la fragilitat dels materials emprats, van propiciar, a finals del segle XIX, la construcció de la sòlida obra actual, consistent en vint pilars de pedra que sosté la sèquia de reg.

Davant d'una immediata bifurcació abandonarem el ramal que, paral·lel al riu, continua cap a Monòver i Elda pels Molins i la Jaud respectivament; nosaltres haurem de girar a l'esquerra (O) i creuant el Vinalopó arribarem a la carretera asfaltada que descendix des del Castell.

Prosseguint la marxa per la carretera, breument, fins a arribar al partidor d'aigües de la Sèquia Major, on abandonarem l'asfalt i en gir a l'esquerra prendrem la primitiva Senda que comunicava el llit del riu (secular i important via de comunicació) amb el Castell, elevant-nos per la vessant oriental del xicotet monticle fins a confluir junt amb el santuari de Santa Maria Magdalena i el Castell de la Mola .(350 m.) (4,23 km.) (55’).

Després de visitar les instal·lacions de tot el recinte descendirem fins a l'esplanada d'aparcament de vehicles, junt amb la Font dels Tres Amics. Creuarem tota l'esplanada i quan la carretera inicia el descens, en pronunciada corba, haurem d'abandonar-la, dirigint-nos per l'esquerra cap a una abandonada pedrera i, una vegada sobrepassada, en la base mateixa de la serra, prendrem un senda per la qual, serpentejant en successives llaçades, ens elevarem fins a l'ampli tossal del Puntal de Bartolo, situat al N de la cima.

Des del tossal girarem cap al SE, recorrent la lloma més oriental, immediata al Castell, arribant a un excel·lent mirador des d'on podrem contemplar, en privilegiada perspectiva, tot el conjunt historicoartístic del Castell de la Mola i el Santuari (490 m.) (5,42 km.) (1 h. 20’).

Continuant pel centre de la lloma arribarem a continuació, sense dificultat, a la cima de la Mola, des d'on podrem gaudir d'un vast i impressionant panorama, especialment de la fèrtil vall del Vinalopó Mitjà (541 m.) (5,68 km.) (1 h. 30’).

El descens el realitzarem pel camí de les abandonades pedreres, recorrent la serra cap a l? O i S. Per ell arribarem, després de forta baixada, a un camí asfaltat que seguirem cap a l'esquerra (E) vorejant la base del vessant meridional de la Mola, fins a desembocar a la Casa Lino, junt amb la carretera de Novelda al Castell (275 m.) (8,38 km.) (2 h. 15’).

Per la carretera, donant vistes al Santuari, arribarem immediatament a l'encreuament de la pujada al Castell i a l'inici del Camí Vell (275 m.) (8,67 km.) (2 h. 20’). Haurem de seguir per este últim, tradicional i bell camí utilitzat ancestralment pels novelders, pel qual ascendirem novament fins al Santuari de Sta. Maria Magdalena i el Castell de la Mola (350 m.) (9,25 km.) (2 h. 35’).

Des d'este singular i històric lloc tornarem pel mateix itinerari del principi fins al nostre punt de partida, finalitzant este interessant i variat recorregut a Novelda (247 m.) (13,48km) (3 h. 20’).