JORGE JUAN I SANTACILIA
Científic i marí espanyol, va nàixer a Novelda (Alacant), el dia 5 de gener de 1713, a la finca anomenada el Fondonet, i va ser batejat a l'Església de Montfort. Fill de Bernardo Juan i Canicia i Violant Santacilia i Soler de Cornellà, ambdós pertanyents a il?lustres famílies. Va morir a Madrid, als 60 anys d'edat, el dia 21 de juny de 1773.
Va cursar estudis de Gramàtica a Saragossa. Als 12 anys va ser enviat a l'illa de Malta a fi de rebre l'hàbit de l'Ordre, a l'any va passar a ser patge del Gran Mestre Antonio Manuel de Villena, i se li va concedir el títol de Comanador d'Aliaga a Aragó.
El 1929 va ingressar a la Reial Companyia de Guàrdies Marines (Escola Naval Militar de Sant Ferran), on s'impartien assignatures de Geometria, Trigonometria, Observacions Astronòmiques, Cartografia, Navegació, etc. Amb 21 anys d'edat acaba els seus estudis de Guàrdia Marina, navegant durant uns anys pel Mediterrani i en expedicions com la d'Orà i en la campanya de Nàpols.
Felip V va ser instat el 1934 pel rei de França, Lluís XV, per a una expedició organitzada per la Reial Acadèmia de Ciències de París a les ordes de Louis Godin Pièrre Bouger i Charles M de la Condamine, amb la qual viatjaria a la ciutat de Quito a mesurar un grau del meridià terrestre en la línia equatorial a Amèrica del Sud, en l'actual Equador. Felip V va voler pertànyer a esta expedició i en una Reial Orde de 20 d'agost de 1734 ordenava triar dos oficials. Tal va ser el cas que no van triar dos oficials, sinó dos Guàrdies Marines, Jorge Juan i Santacilia i Antonio d'Ulloa, de 21 i 19 anys respectivament.
Se'ls va ascendir a tinents de Navili i segons les ordes rebudes es van repartir el treball; sent Jorge Juan, el matemàtic i Antonio d'Ulloa, el naturalista. En esta Expedició va ser on es va determinar que la forma de la terra no és perfectament esfèrica i es va mesurar el grau d'aplatament de la Terra, partint de Cadis el dia 26 d'agost de 1735.
Al seu tornada Madrid i mort Felip V van ser rebuts amb una certa indiferència, però el General Pizarro els va presentar el marqués de la Ensenada, el qual va pensar en ells per al desenvolupament d'una nova política naval. El Rei Ferran VII va compartir esta decisió i els va nomenar Capitans de Fragata.
Jorge Juan va ser enviat a Anglaterra el 1749, concretament a Londres, amb encàrrecs secrets del marqués de la Ensenada per a conéixer les noves tècniques navals angleses, a fi de reformar i modernitzar l'Armada, amb bons resultats. El Rei l'ascendix a Capità de Navili, tenint una carrera accelerada i imparable; el 1752 és nomenat pel Rei, Director de l'Acadèmia de Guàrdies Marines, on Jorge Juan arribarà a impartir els ensenyaments més moderns. Va fundar l'Observatori Astronòmic de Cadis.
En 1754, el Rei el nomena Ministre de la Junta General de Comerç i Moneda, a fi d'examinar i arreglar diversos pesos i lligues de les monedes. A Espanya, després de la caiguda del marqués de la Ensenada, va anar substituint-se el model de construcció estudiat per Jorge Juan pel francés amb l'alegria dels anglesos. Julián d'Arriaga, membre de l'Orde de Malta, va ocupar la Secretaria de Marina, desplaçant tots els plans de Jorge Juan.
En 1757 va fundar l'Observatori Astronòmic de Madrid i en 1760 va ser nomenat Cap d'Esquadra de l'Armada Reial. El 1767, el Rei Carles III el nomena Ambaixador Extraordinari a la Cort del Marroc per a una delicada missió política. El 1770 va ser nomenat per a la Direcció del Reial Seminari de Nobles, el que seria el seu últim nomenament i servei.
