Rutes a peu

RUTA URBANA MODERNISTA

PR-CV 311 NOVELDA-CASTELL DE LA MOLA

1. Des de la Plaça de la Magdalena, al nord de Novelda, 1 (245 m. s.n.m.), començarem a caminar pel Passeig dels Molins i per la carretera que conduïx al Castell de la Mola, tram coincident amb el PR-CV 311. Després de 750 metres de marxa abandonarem l’asfalt, girarem a la dreta i creuarem el riu Vinalopó, arribant davant d’una bifurcació de camins, encreuament del caseriu de la Teulera, 2 (250 m.) (1,30 km.) (20’).

2. En aquest punt refusarem el ramal que, per l’esquerra, discorre paral·lel al riu en direcció al Castell de la Mola (per on continua el PR-CV 311); nosaltres prendrem el camí asfaltat de la dreta (N), i passant immediatament per la Teulera arribarem a continuació al popular Barri de l’Estació, 3 (285 m.) (2,20 km.) (35’).
3. Des de la Parròquia de Sant Pasqual, en la Plaça Salvador Canals, abandonarem la barriada pel Camí de Castella i, creuant les vies del ferrocarril pel pas a nivell existent, prosseguirem entre nombroses fàbriques de marbre per la via de servei paral·lela a l’autovia A-31. Creuarem l’autovia per un pont i girarem a continuació a la dreta, prenent el nou camí en direcció est durant uns 300 metres, al cap dels quals girarem novament a l’esquerra i pel nou camí, en clara component NE, ens situarem en la base sud del Montagut, on acaba l’asfalt.

Ja per la Vereda del Montagut anirem circumval·lant els espectaculars talussos rocosos de l’erecta piràmide calcària del Montagut per la seua vessant occidental, que es prolonga cap al nord pels no menys cridaners farallons de la Serra les Penyes. En el suau ascens, la visió, cap al sud i ponent, se’ns obri en vast panorama: la dilatada vall de Novelda, Montfort i Asp, amb les seues terres fèrtils ocupades pel monocultiu del “Raïm de Taula Embossat del Vinalopó”; les serres de l’Alforna, l’Ofra, Crevillent, el Rotllo, l’Algaiat…; més a prop, a la nostra esquerra, un bon grapat de fàbriques de marbre són l’exponent del pròsper desenvolupament industrial; sobre elles apareix el conjunt monumental del Santuari de Santa Maria Magdalena i el Castell de la Mola; tancant el panorama hi sobreïxen les serres de la Mola, Beties, les Pedrisses, la Safra, l’Ombria de Monòver i Salines.

D’aquesta manera arribarem al punt més elevat del camí, iniciant seguidament un lleuger descens fins a una cruïlla, junt a dos enormes embassaments, molt pròxims a la “Vereda de les Fonts d’Asp”, 4 (422 m.) (6,60 km.) (1 h. 45’).

4. En aquest punt desestimarem el camí que, per l’esquerra (NO) es dirigeix cap a Salinetes (possible connexió amb la variant “Banys de Salinetes-el Pantanet”). Nosaltres descendirem pel de la dreta (SE), connectant immediatament amb el Camí del Montagut, asfaltat, que seguirem per la dreta uns 350 metres, per a continuar per un altre de terra que s’inicia per l’esquerra (E) i que es dirigeix cap als tubs d’un canal. Tot seguit baixarem fins al Barranc de l’Aigua Amarga, que creuarem i a continuació arribarem al final del Camí de la Serreta, junt a un embassament i una torreta elèctrica, la “Central dels Navarresos”, propietat de la “Societat Canal de l’Horta d’Alacant S.A.”.Des d’aquest punt, amb bona perspectiva cap al sud de la Serreta Llarga, continuarem per la dreta el camí asfaltat uns 50 metres i girarem a l’esquerra junt a un pal de línia elèctrica, tot prenent un senda en direcció NE.

Prompte passarem al costat de dos interessants i ben conservats forns de calç, a la dreta de la senda. A continuació arribarem al Pantanet, 5 (395 m) (8,50 km.) (2 h. 15’)

A continuació arribarem al Pantanet, (395 m) (8,50 km.) (2 h. 15’) encreuament amb la variant “Banys de Salinetes-El Pantanet”.Ací podrem admirar una magnífica obra d’enginyeria hidràulica tradicional. Es tracta de la inacabada presa del pantà del Sit, construïda en temps de la Segona República. Té doble parament, fabricat de maçoneria travada amb morter de calç (probablement els forns de calç pròxims foren construïts per tal de facilitar el material necessari per a l’obra). Tot i que la finalitat d’esta construcció va ser la de retindre i embassar les aigües d’escorrentia dels barrancs per al seu posterior aprofitament agrícola, en una zona semiàrida de rigorós clima i minses precipitacions, la veritat és que mai no va arribar a concloure’s, com tantes altres obres d’aquesta època i potser la veritable raó de la seua construcció fóra la de proporcionar treball i jornal a un bon nombre de gents desocupades en moments de serioses dificultats econòmiques i socials.

A continuació, sobrepassada la presa, a l’esquerra de la senda, podrem observar junt a un solitari pi, una xicoteta cova que seria l’humil refugi dels picapedrers i treballadors de l’embassament. Per la senda, transformada en camí, arribarem fins a un gran embassament que vorejarem per la dreta, arribant així al camí del Pla Cafeu, (396 m.) (9,10 km.) (2 h. 25’).

El nou camí pren direcció nord, travessant grans extensions repoblades de pi blanc. En l’ascens podrem apreciar la grandiositat del massís muntanyós del Sit i el primer cim tot poblat d’antenes. Davant d’una bifurcació seguirem el ramal de la dreta (NE), discorrent davall les grans parets verticals d’un barranc. Tot seguit, el camí es transforma en senda, per la qual arribarem al Coll del Pla Cafeu, (662 m.) (11,70 km.) (3 h. 15’).
A partir d’aquest punt encara ens quedarà la part més dura de l’itinerari, per la qual cosa aquelles persones menys preparades físicament i amb pocs hàbits muntanyencs haurien de plantejar-se renunciar a fer el cim i iniciar la tornada.

Des del coll refusarem la senda que cap a l’oest es dirigeix a la Lloma Badà per la Lloma Rasa. Nosaltres girarem a la dreta (E i NE) i ascendirem un fort repetjó, de duríssim pendent, fins a eixir a l’ampli llom occidental de la serra, donant vistes a les vessants meridional i oriental, on les terres del Vinalopó i l’Alacantí descendeixen suaument fins al Mediterrani pròxim.

Continuant en dur ascens per l’àmplia i desforestada corda, arribarem al primer cim, poblat de nombroses antenes, (995 m.) (13,10 km.) (4 h. 10’).

Des d’ací, en uns 20 minuts de marxa, i per un rudimentari camí envoltat de pins i carrasques, arribarem al cim del Sit des d’on podrem gaudir d’un esplèndid panorama en totes direccions, recompensa merescuda a l’esforç realitzat en esta dura travessia, (1.104 m.) (14,10 km.) (4 h. 30’).

PR-CV 325 NOVELDA-SERRA DEL SID

Des de la Plaça de la Magdalena q (247 m. s.n.m.), al nord de Novelda, començarem a caminar pel Passeig dels Molins, coincidint amb la carretera que conduïx al Castell de la Mola. Al cap d’1 km de marxa, i sobrepassats dos xalets d’arquitectura singular, abandonarem l’asfalt i seguirem per la dreta un camí que creua el riu Vinalopó i ens conduïx fins a les primeres edificacions del caseriu de La Teulera r (250 m.) (1,30 km.) (20′).
En este punt refusarem el camí que ascendix a La Teulera i al Barri de L’Estació. Haurem de girar a l’esquerra (NO) per a continuar paral·lels al riu, pel seu marge esquerre, donant vistes enfront de nosaltres a una bonica perspectiva del turó i Castell de La Mola. Als pocs minuts de marxa, a l’altura del Barranquet dels Baladres, podrem divisar a la nostra dreta, molt pròxim i en el seu mateix llit, un interessant i rústic pont de maçoneria que presenta tres irregulars i toscos ulls. L’obra sosté dos séquies; una és la primitiva, per a la qual es va construir l’aqüeducte; la segona, paral·lela, va ser alçada molts anys més tard, com ho demostren els materials de què està feta.

Prosseguint la marxa apreciarem que esta zona de ribera presenta unes característiques mediambientals pròpies, i es desenvolupen espècies halòfiles com Sarcocornia i Salicornia, a més d’altres que toleren el medi salí, especialment abunda Tamarix i Limonium entre altres… Entre la variada avifauna és freqüent la presència de camallongues, garsetes i gavines, que busquen aliment en els aiguamolls del llit.

D’esta manera confluirem en el camí procedent de La Teulera pel paratge d’Alcaidies, a l’altura d’un aqüeducte que creua transversalment l’ample llit del riu. Es tracta de l’aqüeducte del Rec de Ledua, antiquíssima construcció que va ser alçada en el seu dia per a augmentar les terres de regadiu del marge esquerre del riu. En els seus orígens tal aqüeducte es va construir amb pilars i taules de fusta, però les successives avingudes i riuades de la rambla, així com la fragilitat dels materials emprats, van propiciar, a finals del segle XIX, la construcció de la sòlida obra actual, que consistix en vint pilars de pedra que sostenen la séquia de reg.

Davant d’una immediata bifurcació abandonarem el ramal que, paral·lel al riu, continua cap a Monòver i Elda pels Molins i La Jaud respectivament; nosaltres haurem de girar a l’esquerra (O) i creuant el Vinalopó arribarem a la carretera asfaltada que descendix des del Castell.

Prosseguint la marxa haurem de seguir per la carretera, breument, fins a arribar al partidor d’aigües de la Séquia Major, on abandonarem l’asfalt i en gir a l’esquerra prendrem la primitiva senda que comunicava el llit del riu (secular i important via de comunicació) amb el Castell, elevant-nos per la vessant oriental del xicotet monticle fins a confluir junt amb el Santuari de Santa M.ª Magdalena i el Castell de La Mola s (350 m.) (3,88 km.) (55′).

Després de visitar les dependències de tot el recinte descendirem fins a l’esplanada d’aparcament de vehicles, junt amb la Font dels Tres Amics. Creuarem tota l’esplanada i quan la carretera inicia el descens, en pronunciada revolta, haurem d’abandonar-la, dirigint-nos per l’esquerra cap a una pedrera abandonada i, una vegada sobrepassada, en la base mateixa de la serra, prendrem una senda per la qual, serpentejant en successives llaçades, ens elevarem fins a l’amplia collada del Puntal de Bartolo, situada al N del cim.Des de la collada girarem cap al SE, i recorrerem la lloma més oriental, immediata al Castell fins arribar a un excel·lent mirador des d’on podrem contemplar, en privilegiada perspectiva, tot el conjunt historico-artístic del Castell de La Mola i el Santuari t (490 m.) (5,07 km.) (1h. 20′).

Continuant pel centre de la lloma arribarem a continuació, sense dificultat, al cim de La Mola, des d’on podrem gaudir d’un vast i impressionant panorama, especialment de la fèrtil Vall del Mitjà Vinalopó u (541 m.) (5,33 km.) (1h. 30′).
El descens el realitzarem pel camí de les abandonades pedreres tot recorrent la serra cap al O i S. Per ell arribarem, després de forta baixada, a un camí asfaltat que seguirem cap a l’esquerra (E) i vorejarem la base de la vessant meridional de La Mola, fins a desembocar en la Casa Lino, junt amb la carretera de Novelda al Castell v (275 m.) (8,03 km.) (2 h. 15′).

Per la carretera i donant vistes al Santuari, arribarem immediatament a l’encreuament de la pujada al Castell i a l’inici del Camí Vell w (275 m.) (8,32 km.) (2 h. 20′).
Haurem de seguir per este últim, tradicional i bell camí utilitzat ancestralment pels novelders, pel que ascendirem novament fins al Santuari de Sta. María Magdalena i el Castell de la Mola (350 m.) (8,90 km.) (2 h. 35′).

Des d’este lloc singular i històric tornarem pel mateix itinerari del principi fins al nostre punt de partida, i finalitzarem este interessant i variat recorregut a Novelda (247 m.) (13,13 km.) (3 h. 20′).

Camí de Santiago a Novelda

Quan es parla del Camí de Santiago, moltes vegades es pensa tan sols en el Camí Francès, però Camins hi ha tants com pelegrins que els realitzen.

És il•lògic pensar que els pelegrins que van partir des de les terres de la província d’Alacant cap a Santiago de Compostel•la entre els segles XIII i XIX marxaren a Roncesvalles per iniciar el seu Camí com se sol fer avui en dia, els pelegrins iniciaven el Camí des de la porta de casa i això és el que s’ha pretès que torne a passar en reobrir aquests antics Camins fins avui oblidats en la memòria dels alacantins. Aquests Camins són, el Camí del Sud-est i la Ruta de la Llana.

El mateix passa amb els Camins que s’han reobert i marcat que s’indica en aquest tríptic, s’ha obert un Camí principal però els pelegrins poden unir-se a aquest en qualsevol punt del Camí.

En les poblacions que s’han estudiat al llarg del Camí descrit, s’han trobat nombrosos vestigis compostel•lans.

Hi ha o hi ha hagut esglésies i ermites sota l’advocació de l’apòstol Sant Jaume a Alacant Montfort i Villena. Hi va haver confraries sota la seua advocació a Alacant, Monfort i Villena. Va ser patró de Montfort fins a mitjan segle XIX. Se celebraven festes amb processó en el seu honor a Alacant i Montfort. Hi va haver hospitals d’acollida a pelegrins a Alacant, Montfort, Novelda, Elda, Sax i Villena, així com en les poblacions per on continua tant a Iecla (Múrcia), Camí del Sud-est, com a Almansa (Albacete) la Ruta de la Llana.

Quan investiguem sobre l’hospital de Montfort trobem un document molt gràfic que ens diu: “Considerant l’Il•lm. Sr En Josef Estevan, Bisbe de Oriha., la manca gran q. cap en aquesta Real Universitat de Montfort un hospital, per q. en ell es guarissen seus malalts fills, i veïns, q. en aquells temps els havia en gran nombre, i juntamt. es recollissen en sala separada els transeünts Captaires, i pelegrins q. passaven a visitar frequentment el Cos del St. Apòstol Jayme â Compostel•la, amb Consulta del Reial i Suprem Consell en l’any de 1594, … “.

Pelegrí, ara que seguiràs els passos que van seguir els nostres avantpassats tan sols ens queda desitjar-te que tingues UN BON CAMÍ.

D’ALACANT A NOVELDA.

Partim des de la parròquia de Santa Maria, on està situat el km 0, pels seus carrers i avingudes ens dirigim fins al cementiri, des d’aquí ja comencem a veure les fletxes grogues.
Ens dirigim cap a la serra de Fontcalent, al peu d’aquesta es troben les ruïnes de l’ermita de Santa Rosa de Lima. Voregem la serra per la dreta i ens dirigim cap al Rebolledo, passant per darrere de l’ermita del Carme.

Continuem cap a l’Alcoraia, creuem una carretera. Caminarem uns kms. per un bon camí, després un estret corriol que prop de la serra de les Àguiles torna a eixamplar. Pugem per la carretera a la cova de Sant Pasqual. A més de la cova on es refugiava el sant, veurem una gran imatge d’aquest i una creu, monument dedicat al Camí de Santiago.

Iniciem la baixada cap a Orito per la “senda del Sant”, a Orito passa pel costat del convent de franciscans, on es troba la imatge de la Verge més petita del món.

Ens dirigim cap a Montfort, passant al costat de l’ermita de l’Aparició. Després de passar sota l’autovia entrem a Montfort pel costat del cementeri.

Eixim d ‘aquesta ciutat pel camí Vell de Novelda o del Fondonet. Entrem a Novelda creuant el pont sobre el riu Vinalopó.

DE NOVELDA A VILLENA.

Eixim de Novelda amb direcció al castell i al Santuari. Als peus d’ambdós seguim pel camí paral•lel al riu Vinalopó, per aquest tram passava l’antiga Via Augusta romana. Després de passar sota les vies del tren creuem el riu i el seguim per la vora oposada fins arribar al final d’un polígon industrial on tornem a creuar el riu per entrar una mica més endavant a Elda.

A l’interior d’Elda passarem al costat de l’ermita de Sant Crispí. Creuarem el riu pel pont que hi ha als peus del castell seguirem este carrer-carretera fins al cim del Portitxol, aquí agafarem una senda que ens condueix a la carretera de nou. A uns 300 m d’haver-nos incorporat a la carretera agafarem un camí a la nostra dreta que ens condueix al riu. Seguint el camí vora el riu, primer per l’esquerra i després de creuar el gual per la dreta arribem a Sax.

A la sortida de Sax, just abans de creuar el riu, agafarem la carretereta primer a l’esquerra i després a la dreta cap a la Colònia de Santa Eulàlia. Passem per l’esquena de l’ermita i seguint el camí que portem una mica més endavant passem sobre l’actual llit del riu Vinalopó, una mica més endavant creuarem l’antic llit. Per bons camins arribem a Villena.

Des Villena hi ha dos camins a seguir, el Camí del Sud-est o Camí Alacantí i la Ruta de la Llana.

www.encaminodesdealicante.org