Modernisme

A la segona meitat del segle XIX es va desenvolupar un nou llenguatge expressiu a la major part d’Europa i en algunes zones d’Amèrica, que aconseguiria la seua màxima esplendor a Espanya des de l’última dècada d’este segle fins a principis del XX.

El MODERNISME es caracteritza per ser un art ornamental basat en una excessiva llibertat de les formes, on abunden les corbes, amb suaus formes ondulades i delicades, i on també són freqüents els motius vegetals i florals.

Este moviment artístic va trobar la seua expressió en formes d’art ben distintes no sols en l’arquitectura, sinó també en les arts decoratives, l’escultura, la pintura, les arts gràfiques, la literatura, la música i la resta d’àmbits artístics que pugnaven per la renovació de les formes d’expressió i pensament.

El Modernisme va estar associat a les grans famílies que controlaven l’economia del país. Es tractava de grups socials que mostraven una forta voluntat de progrés i avantgruarda alhora que in interés exprés per introduir la novetat en el seu àmbit particular i domèstic.

A la ciutat de NOVELDA, el desenvolupament d’una nova societat en forma de burgesia urbana de caràcter terratinent amb un alt nivell econòmic, polític i social a partir dels beneficis obtinguts pel desenvolupament de l’agricultura, el comerç i les activitats financeres, va donar lloc al fet que determinades famílies demandaren nous models arquitectònics i decoratius. Este grup social buscaria envoltar-se de formes estètiques diferents que, al seu torn, imprimiren el segell personal de la família com a signe de poder i distinció.

En referència als trets que caracteritzen estes cases palatines modernistes, cal dir que presenten una distribució corresponent a tres funcions: la funció social (entrades, vestíbuls, salons), la funció privada (sala, menjador, gabinet, despatx, biblioteca) i la funció unitària (cuina, safareig, bany, servei domèstic). Esta estructura interna de la casa òbviament es complica o se simpifica segons les diferents capes socials i el seu respectiu nivell econòmic.

Curiosament, en esta ciutat es troben tres dels millors exemples d’este estil en terres valencianes: La Casa Museu Modernista (c/ Major 24), el Centre Cultural Gómez-Tortosa (c/ Major, 6) i la Casa Mira (c/ Sant Vicent), esta última no visitable en tractar-se d’una propietat privada alberga característiques comunes als abans esmentades, i és també una de les millor conservades.