III Centenari de Jorge Juan y Santacilia

Científic i marí espanyol. Va nàixer a Novelda (Alacant), el dia 5 de gener de 1713, a la finca “El Fondonet”, i va ser batejat a l’Església de Montfort . Fill de Bernardo Juan i Canicia i Violant Santacília i Soler de Cornellà, ambdós pertanyents a il•lustres famílies. Va morir a Madrid, als 60 anys d’edat, el dia 21 de juny de 1773.

Va cursar estudis de Gramàtica a Saragossa. Als 12 anys va ser enviat a la illa de Malta per tal de rebre l’hàbit de l’Ordre, al cap d’un any va passar a ser patge del Gran Maestre Don Antonio Manuel de Villena, i se li va concedir el títol de Comendador d’Aliaga a Aragó.

El 1729 va ingressar a la Reial Companyia de Guàrdies Marines (Escola Naval Militar de San Fernando), on s’impartien assignatures de Geometria, Trigonometria, Observacions Astronòmiques, Cartografia, Navegació, etc. Amb 21 anys d’edat acaba els seus estudis de Guàrdia Marina, navegant durant uns anys per la Mediterrània i en expedicions com la d’Orà i en la campanya de Nàpols.

Felip V va ser instat el 1734 pel rei de França, Lluís XV, per una expedició organitzada per la Reial Acadèmia de Ciències de París a les ordres de Louis Godin Pierre Bouger i Charles M. de la Condamine, la qual viatjaria a la ciutat de Quito a mesurar un grau del meridià terrestre en la línia equatorial a Amèrica del Sud, en l’actual Equador. Felip V va voler pertànyer a aquesta expedició i en una Reial ordre de 20 agost 1734 ordenava triar dos oficials. Tal va ser el cas que no van triar dos oficials, sinó a dos Guàrdies Marines, Jorge Juan i Santacília i Antonio d’Ulloa, de 21 i 19 anys respectivament.

Se’ls va ascendir a tinents de Navili i segons les ordres rebudes es van repartir el treball; Jorge Juan, el matemàtic i Antonio d’Ulloa, el naturalista. En aquesta expedició va ser on es va determinar que la forma de la terra no és perfectament esfèrica i es va mesurar el grau de aplatament de la Terra, partint de Cadis el dia 26 d’agost de 1735.

Al seu retorn a Madrid i mort Felip V van ser rebuts amb certa indiferència, però el General Pizarro els va presentar al Marquès de la Ensenada, el qual va pensar en ells per al desenvolupament d’una nova política naval. El Rei Ferran VII va compartir aquesta decisió i els va nomenar Capitans de Fragata.

Jorge Juan va ser enviat a Anglaterra el 1749, concretament a Londres, amb encàrrecs secrets del Marquès de la Ensenada per conèixer les noves tècniques navals angleses, per tal de reformar i modernitzar l’Armada, que van donar bons resultats. El Rei l’ascendeix a capità de Navili, tenint una carrera accelerada i imparable; el 1752 és nomenat pel Rei, Director de l’Acadèmia de Guàrdies Marines, on Jorge Juan arribarà a impartir els ensenyaments més moderns. Va fundar l’Observatori Astronòmic de Cadis.

En 1754, el Rei el nomena Ministre de la Junta General de Comerç i Moneda, per tal d’examinar i arreglar diversos pesos i lligues de les monedes. A Espanya, després de la caiguda del Marquès de la Ensenada, va ser substituït el model de construcció estudiat per Jorge Juan pel model francès, amb gran alegria per part dels anglesos. Julián de Arriaga, membre de l’Ordre de Malta, va ocupar la Secretaria de Marina, desplaçant tots els plans de Jorge Juan.

En 1757 va fundar l’Observatori Astronòmic de Madrid i el 1760 va ser nomenat Cap d’Esquadra de l’Armada Reial. El 1767, el Rei Carles III el nomena Ambaixador Extraordinari a la Cort del Marroc per a una delicada missió política. El 1770 va ser nomenat per la Direcció del Reial Seminari de Nobles, el que seria el seu últim nomenament i servei.